The Nervous System, Part 1: Crash Course A&P #8

The Nervous System, Part 1: Crash Course A&P #8

SUBTITLE'S INFO:

Language: French

Type: Human

Number of phrases: 161

Number of words: 1751

Number of symbols: 9038

DOWNLOAD SUBTITLES:

DOWNLOAD AUDIO AND VIDEO:

SUBTITLES:

Subtitles prepared by human
00:00
Aquest ha estat un matí típic. M'he despertat pensant en un somni sobre un noi disfressat de peresós, i m'he vestit perquè feia fred, i m'he fet torrades amb mantega perquè tenia gana i he tret el gos perquè gemegava i em mirava, i he fet te que he deixat refredar abans de beure'l perquè ahir em vaig cremar la boca. A més de ser part del meu ritual matiner, totes aquestes accions són exemples del que el sistema nerviós fa per mi. El somni estrany, la sensació de fred i el te calent, què posar a la torrada, escoltar el gos i treure'l, tot ha estat processat i executat per senyals elèctric i químics que van cap a i desde les cèl·lules nervioses. No es pot exagerar la importància del sistema nerviós. Ho controla TOT! Els òrgans, les reaccions fisiològiques i psicològiques, fins i tot l'altre sistema de coordinació del cos, l'aparell endocrí, s'inclina davant seu. No hi ha un "tu" sense ell, ni un "mi". No hi ha gossos sense ell. No hi ha animals, no hi ha… coses. Sí que n'hi ha. És important. I és per això que dedicarem els propers episodis als fonaments
01:00
del sistema nerviós, la seva anatomia i organització, com es comunica i què passa quan es fa malbé. És el centre de comandament, colla! Si bé gairebé tots els animals, llevat de les esponges, tenen un sistema nerviós, el nostre és possiblement el tret més distintiu dels humans. Des d'escriure novel·les a debatre els viatges en el temps o fer malabars, totes les accions i emocions es resumeixen en tres funcions: entrada sensorial, integració i sortida motora. Imagineu una aranya caminant per la vostra pell nua. Els receptors sensorials de la pell en detecten les vuit potetes. Aquesta informació és l'entrada sensorial. Ara el sistema nerviós processa l'entrada i decideix què cal fer-hi. Això és la integració. Em poso zen i la deixo passejar tranquila? O millor no ser zen, espantar-me i arrencar a córrer cridant :"aranya!!!"? La secsejada de la ma per a treure l'aranya i el possible xiscle aterroritzat és la sortida motora, la resposta que es produeix quan el sistema nerviós activa certes parts del cos. Com et pots imaginar, cal un sistema molt complex per a detectar, processar
02:14
i actuar sobre informacions com aquestes de manera constant. Quan parlem del sistema nerviós, estem parlant de varis nivells d'organització, començant per les dues parts principals: el sistema nerviós central (SNC) i el perifèric (SNP). El SNC està format per l'encèfal i la medul·la espinal, és el centre de control és qui ha decidit apartar l'aranya i n'ha donat l'ordre a la ma. El SNP està format pels nervis que surten de l'encèfal i la medul·la. i permet al SNC comunicar-se amb la resta del cos. I com que la feina és comunicar, el SNC treballa en les dues direccions. La part sensorial o aferent és la que capta els estímuls sensorials com, "ep! tens una aranya al braç!" i llença la informació cap al cervell. La part motora o eferent és la que envia instruccions des del cervell cap als músculs i les glàndules, com: "Ep! I si féssis alguna cosa amb l'aranya?" La part motora es divideix en sistema nerviós voluntari o somàtic que dirigeix els músculs esquelètics, i l'involuntari o autònom que regula el batec del cor, la ventilació pulmonar i la digestió. I finalment, l'autònom també té dues parts complementàries.
03:15
El simpàtic prepara el cos per a l'acció i l'activa com "Ecs! Una aranya!". El parasimpatic relaxa el cos, com dient-li: "No era una vídua negra, tot està bé. Respira" Aquesta és un resum de l'organització del sistema nerviós. Però totes les parts estàn fetes de teixit nerviós que, recordeu, està farcit de cèl·lules. Tan sols un 20% del teixit nerviós és espai extracel·lular. Tota la resta? Cèl·lules. El tipus que us pot ser més familiar són les neurones, o cèl·lules nervioses que responen als estímuls i transmeten senyals. Aquestes cèl·lules s'enduen tota la fama, són a les que hem de donar gràcies cada vegada que aprovem un examen o se'ns acut una rèplica enginyosa Però aquestes espavilades son tan sols una petita part del teixit nerviós, estan envoltades i protegides per colles de neuroglia o cèl·lules glials. Abans es creia que tan sols eren com una bastida o ciment que unia les neurones. Ara sabem que tenen altres funcions importants, que formen la meitat de la massa del cervell i que son 10 vegades més abundants que les neurones.
04:18
Els astròcits en forma d'estrella es troben al SNC i són les més versàtils i abundants. Connecten les neurones amb els capil·lars i regulen l'intercanvi de substàncies. Les cèl·lules microglials també es troben al SNC. Semblen una bardissa i s'encarreguen de la defensa immunitària contra les infeccions al SNC. Les cèl·lules ependimàries recobreixen les cavitats del SNC i fabriquen el líquid cerebroespinal que les omple i encoixina els òrgans nerviosos. I finalment, els oligodendròcits del SNC que es cargolen al voltant dels axons i produeixen una barrera aïllant anomenada beina de mielina. Al SNP hi ha tan sols dos tipus de cèl·lules glials. Les cèl·lules satèl·lit fan la mateixa funció que fan els astròcits del SNC, envolten i recolzen les neurones. Les cèl·lules de Schwann són com els oligodendròcits, envolten el axons i produeixen les beines de mielina. No menyspreeu les vostre cèl·lules glials, són la majoria.
05:18
Naturalment, la feina d'aprovar exàmens és sobretot cosa de les neurones. No totes són iguals. N'hi ha de molt especialitzades, amb formes i funcions diferents. Des de les menudes del cervell fins les que recorren tota la llargada de la cama. Però totes tenes tres coses fantàstiques en comú. 1: Són les cèl·lules que viuen més anys. Es discuteix si ja neixem amb totes les neurones que tindrem, però algunes recerques indiquen que, si més no les del còrtex cerebral viuran tant temps com tu. 2: No es substitueixen. És bo que visquin tan temps, Perquè les neurones no es van renovant com fan les cèl·lules de la pell. Un cop s'han especialitzat en la seva funció perden la capacitat de dividir-se. Cuideu-les, doncs! 3: Tenen molta fam. Com un jugador de fútbol adolescent les neurones tenen una taxa metabòlica molt alta. Consumeixen molt oxigen i glucosa. El 25% de les calories que ingerim son consumides
06:20
per l'activitat cerebral. A més d'aquestes fantàstiques qualitats, les neurones comparteixen l'estructura. El soma o cos cel·lular és el suport vital. Té tots els orgànuls d'una cèl·lula normal: nucli, DNA, mitocondris, ribosomes, citoplasma… Les ramificacions que en surten són les dendrites. Són els micròfons: capten missatges i notícies de les altres neurones i les duen cap al soma. L'axó és com el fil telefònic. Pot ser curt o fer fins un metre de llargada, de l'espinada al peu. Hi ha diferents models d'axó al cos. Al model més abundant, l'axó transmet impulsos des del soma cap a altres neurones. Pels que estudiem biologia és bo que les cèl·lules nervioses siguin diferents. Això ens permet classificar-les segons la seva estructura. El tret principal que observem és quants processos surten del soma. Un "procés" significa una part d'una estructura orgànica que es projecta enfora. El 99% de les neurones són multipolars, amb tres o més processos que surten del soma
07:22
incloent-hi un axó i una pila de dendrites. Les neurones bipolars tenen dos processos, un axó i una dendrita, als costats oposats del soma. Són poc corrents. Sols es troben a alguns òrgans sensorials com la retina de l'ull. Les neurones unipolars tenen un sol procés i es troben sobretot als receptors sensorials. Així, si mai et trobes remenant pel teixit nerviós d'algú, recorda aquests tres termes per a endevinar el que estas veient. Però com que parlem també de fisiologia, hem de classificar les neurones segons la funció que fa i el sentit en que transmet l'impuls en relació al cervell i la medul·la. Les neurones sensorials o aferents capten missatges i dels òrgans sensorials, com la pell o els òrgans interns, i envien impulsos cap al SNC. La majoria de les neurones sensorials són unipolars. Les neurones motores o eferents, al contrari, són sobretot multipolars i transmeten impulsos des del SNC cap als músculs i les glàndules. I finalment, les neurones d'associació o interneurones, que es troben al SNC,
08:24
transmeten impulsos entre les neurones sensorials i les motores. Són les més abundants i son gairebé totes multipolars. Ok! És l'hora d'aplicar el que hem après! Repassem el que hem explicat fins ara, referit a l'aranya que se'ns passeja pell genoll. Primer, les potetes activen les neurones sensorials unipolars de la pell del teu genoll, quan noten que alguna cosa s'hi arrossega. El senyal viatja per l'axó mielinitzat fins la medul·la on passa per vàries interneurones multipolars. Aquestes poden enviar un senyal avall, cap a un grapat de neurones multipolars que faran contreure el quadríceps de la cuixa i espolsaràs la cama abans que t'adonis de què està passant. Altres interneurones passaran el senyal cap a les neurones que la duran medul·la amunt fins el cervell És ara quan el cos reconeix que és una aranya, i les connexions entre neurones interpreten i divideixen el senyal de manera que pots o bé començar a cridar… o bé restar calmat i treure dignament l'aranya de la teva cama. Tot es basa en les connexions entre les neurones. I això em duu a una nova pregunta: Com?
09:26
Com, en el nom de Jean-Martin Charcot utilitzen els nervis la química i l'electricitat? per a comunicar-se entre elles? És un dels aspectes més sorprenents i complicats del teu sistema nerviós. i, de fet, de tota la vida, i serà el tema de la propera lliçó. Avui hem après com l'estímul, la integració i la resposta del teu sistema nerviós dirigeixen el teu món. Hem parlat de l'organització dels sistemes nerviosos central i perifèric i del que fan, i vist el paper de les diferents cèl·lules glials al teixit nerviós També l'anatomia i funció de les diferents neurones, tan estructuralment com funcionalment, i com actua tot quan se us passeja una aranya per la pell. Gràcies per mirar-nos, especialment als subscriptors de Subbable, que fan possible Crash Course per a ells i per a la resta del món. Per saber com ens pots recolzar, vés a Subbable.com. L'episodi l'ha escrit Kathleen Yale, el guió l'ha editat Blake de Pastino, i l'assessor, el Dr. Brandon Jackson. L'han dirigit Nicholas Jenkins and Michael Aranda, i l'equip de gràfics és Thought Café.

DOWNLOAD SUBTITLES: